Seguidors vs vendes de llibres

En moltes converses amb autors i editorials apareix ben aviat la mateixa dada: el nombre de seguidors. I gairebé sempre, de manera explícita o implícita, sorgeix la mateixa expectativa: que una comunitat gran es tradueixi automàticament en vendes. Però la realitat és més complexa. Aquí és on apareix una de les confusions més habituals del sector editorial: seguidors vs vendes de llibres.

Tenir seguidors no garanteix res per si sol. I cada vegada més, plataformes com Instagram comuniquen obertament que el nombre de seguidors i els likes són els indicadors menys rellevants. Les comparticions i els guardats —és a dir, les accions que impliquen un gest més conscient— són avui els veritables indicadors d’interès.

Anem per parts.

El primer error és assumir que tots els seguidors tenen el mateix valor. Un seguidor no és automàticament un lector potencial. És només algú que, en algun moment, va decidir seguir un compte. Les raons poden ser moltes: entreteniment, afinitat personal, contingut puntual, actualitat, curiositat. I no totes porten al mateix lloc.

Des d’una mirada d’agència, solem distingir entre diversos tipus de seguidors:

  • Seguidors que arriben pel contingut ràpid o viral. Per exemple, quan un autor apareix en un podcast popular i d’aquí en surten reels molt virals, fins i tot amb milions de visualitzacions, que sí que es tradueixen en un augment de seguidors.
  • Seguidors que connecten amb la persona i el seu discurs.
  • Seguidors que coneixen l’obra i esperen el següent llibre.

La diferència no és en el nombre, sinó en el nivell d’implicació. Un dels grans malentesos en comunicació editorial és confondre visibilitat amb influència. L’abast mesura quantes persones et veuen; la influència mesura quantes persones confien en tu.

I aquest pas no és immediat. El recorregut sol ser més o menys així:

Seguir-te → interactuar amb el teu contingut → generar afinitat → confiar → escoltar allò que promociones → interessar-se pel teu llibre → plantejar-se comprar-lo → comprar-lo.

De fet, és un procés llarg i complex. Hi ha autors que parlen a milers i no mobilitzen ningú. I d’altres que parlen a pocs i converteixen.

L’error habitual en el sector editorial

En els darrers anys, moltes editorials han apostat per perfils amb grans xifres —especialment influencers— per publicar llibres sobre temes en auge. I té sentit. Les editorials busquen constantment noves històries que connectin amb interessos actuals o que s’anticipin a tendències futures, sovint prenent com a referència el mercat nord-americà.

Per cobrir aquesta necessitat, els perfils amb seguidors semblen una solució ràpida: aborden un tema d’interès i ja compten amb una base de compradors potencials. La lògica és comprensible: si hi ha milers de persones escoltant, per què no haurien de comprar un llibre?

El problema no és la idea, sinó l’expectativa. Perquè tenir visibilitat no significa tenir un recorregut preparat.

L’embut que gairebé mai existeix

En comunicació editorial no hi ha dreceres. El que hi ha, quan funciona, és un embut:

Seguidors → Interacció → Comunitat → Compra

Però…

  • Seguir no implica interès real.
  • Interactuar no implica compromís.
  • Formar comunitat requereix temps.
  • Comprar un llibre és l’últim pas, i el més exigent.

Pretendre saltar directament de seguidors a vendes és un dels errors més comuns.

Per què aquest embut és tan difícil de construir

Construir aquest recorregut és lent i, moltes vegades, no és visible des de fora. Requereix:

  • Coherència en el discurs
  • Repetició
  • Temps (molt de temps)
  • Confiança
  • Renunciar a contingut fàcil que no construeix relació

Per això molts llibres d’influencers fracassen: perquè el llibre arriba abans que la relació.

El llibre com a primer producte (un altre error freqüent)

En molts casos, el llibre es converteix en el primer producte que s’intenta vendre a una audiència que encara no està preparada per comprar res. L’audiència coneix el creador, no l’autor.

I llegir un llibre exigeix més compromís que fer un like o veure un vídeo. Aquí ja parlem d’una transacció econòmica, d’una inversió de temps i d’un dipòsit de confiança per part del seguidor.

Vendes vs senyals visibles de conversió

Una cosa són les vendes de llibres, que al final són una transacció econòmica i els números de la qual moltes vegades ni tan sols són visibles per al mateix autor o per al públic. Un possible fracàs es gestiona de manera interna a l’editorial i, en molts casos, la reputació del creador es manté intacta.

Però hi ha senyals intermèdies molt més tangibles. Per exemple, els assistents a una presentació. Aquí l’embut deixa de ser abstracte i esdevé real: persones que es desplacen, reserven temps, assisteixen a un espai físic o es connecten a un esdeveniment.

Una presentació, el 99 % de les vegades, és un acte gratuït i no requereix compra. Però el temps és un bé molt preuat. Algú que decideix fer un forat a la seva agenda per assistir a la teva presentació està fent un primer pas real en la relació.

I no parlem de les 15 persones habituals entre familiars i amics, sinó de seguidors reals, implicats amb tu. Si no estan disposats a venir a un acte gratuït, per què haurien de pagar 20 euros per llegir la teva història? Una presentació no mesura vendes directes, però sí que mesura una cosa clau: el grau d’implicació d’una audiència.

Hi pot haver autors amb molts seguidors i sales mig buides. I autors amb comunitats petites que omplen espais modestos sense dificultat. Això no parla tant de popularitat com de vincle.

La conversió no sempre és immediata

El recorregut no sempre acaba en la compra aquell mateix dia. A vegades comença en una presentació, en una conversa, en una recomanació posterior. Però sense aquest pas intermedi —sense aquest gest actiu per part del lector— el llibre difícilment arriba al final de l’embut.

La mirada des de l’agència

Des de l’agència, la feina no consisteix a comptar seguidors, sinó a entendre si existeix —o es pot construir— un recorregut real.

És molt habitual treballar amb autors que apareixen en reels o publicacions col·laboratives amb milions de visualitzacions que es tradueixen en nous seguidors. Però, sent honestos, el percentatge d’aquestes persones que acabaran comprant un llibre sol ser baix.

La responsabilitat és, primer, retenir aquests seguidors a través de:

  • Publicacions que mantinguin el seu interès
  • Subscripcions al teu Substack o newsletter
  • Nous membres al teu canal de difusió

Primer retenir i després construir la relació. Entendre que aquest procés no és llarg, sinó llarguíssim, és bàsic. Encara més en un entorn editorial on cada setmana es publiquen desenes de llibres i on conviuen fenòmens virals efímers, com passa a BookTok. El cicle de vida d’un llibre és cada vegada més curt. La importància del llibre nou hi juga un paper substancial, i un llibre pot romandre mesos a la llista de favorits d’Amazon d’un seguidor, però si durant aquest temps s’ha construït confiança, aquesta compra —quan arriba, encara que el llibre ja no sigui una novetat— val més que molts pics virals on l’autor gairebé no té veu.

Publicar un llibre d’un influencer no és una mala decisió en si mateixa; esperar resultats sense embut, sí que ho és.En la dicotomia seguidors vs vendes de llibres, la visibilitat per si sola no garanteix resultats.
Un llibre no converteix seguidors en lectors. Un recorregut ben construït, a vegades sí. És sobretot una qüestió d’expectatives i de treballar amb paciència aquest recorregut.